Manifestació de protesta dels veïns i veïnes de Can Serra per la fàbrica La Cardoner

Manifestació de protesta dels veïns i veïnes de Can Serra per la fàbrica La Cardoner. Es veu una pancarta al davant de tot de la manifestació que posa "Can Serra ..... Fuera la peste de La Cardoner". I al darrera la gent manifestant-se.

Revetlla de Sant Joan al Casino (1951)

Festa Major. Casino.

LLuís Layola Rovira i la seva filla gran, Teresa Layola Bahí. Lluís Layola (1909-1989) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà gran Jaume, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. La seva casa, al carrer Tarragona, núm. 2 tenia als seus baixos unes àmplies quadres on guardava els seus carros i els seus fort cavalls de tir, que sortien de bon matí carregats d'alfals cap el Mercat del Born de Barcelona. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el seu germà Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. Casat amb Victòria Bahí Falcó, el matrimoni va tenir dues filles, Teresa, casada amb en Gonçal Oliveros Llopis, darrer propietari de la important bòvila Goyta-Oliveros de Les Planes, a tocar del cementiri, que va ser candidat a l'alcaldia per l'UCD durant la transició, i Victòria, casada amb Antoni Mestres Cañameres, propietari de la Bodega Odon del carrer Església. Un dels seus nets és l'advocat hospitalenc Gonçal Oliveros Layola, que es va presentar el 2022 com a candidat a presidir l'ICAB. Va ser tinent d'alcalde de Mercats i de Governació en el consistori presidit pel Dr. Ramon Solanich i Riera i president de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i de la Hermandad de Labradores y Ganaderos. Mercès a la compra que la Cambra de la Propietat Urbana presidida per ell va fer de la Casa España, es va salvar l'edifici de ser enderrocat per fer pisos, com era la intenció del seu propietari, l'alcalde José Matías de España Muntadas. Poc després la Cambra va cedir a l'Ajuntament aquest casal i es va traslladar a un ampli entresol situat a un modern edifici situat a la Rambla Just Oliveras, amb el carrer Bruc, per permetre crear allà, el 1969, el Museu de l'Hospitalet.

Cal Quatre Braços

Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses

Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall

El pintor Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall, fotografiats a la vil·la La Galloise, casa de Picasso a la localitat de Vallauris, municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, on es va instal·lar el 1948 amb Françoise Guilot, en una ocasió que la sra. Isern va anar-hi perquè li signés un quadre. Montserrat Isern, nascuda a l'Hospitalet el 1900, inaugurà, el 1931, la sala d'exposicions SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a Pablo Picasso entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria al Passeig de Gràcia, als baixos de Can Batlló. Va ser filla del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge catalanista i progressista nascut a El Masnou, que va ser contractat com a titular de l'Hospitalet a finals del segle XIX, i de Maria Rabascall i Aguiló, nascuda a Porrera, on el seu pare va fer també de metge tot just llicenciat en medicina. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus. (fitxa núm. 78 del PEPPA de l'Hospitalet). Després de la guerra civil s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que, en els anys cinquanta va aixecar un segon pis. Aquest xalet és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys, es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI. Va tenir un germà, nascut també com ella a l'Hospitalet, Jaume Isern Rabascall, que fou també metge i catalanista, com el seu pare i que es va exiliaa a Caracas per causa de la Guerra Civil Espanyola. Montserrat Isern i Rabascall va néixer a l'Hospitalet, el 30/05/1900 i va morir a Barcelona el 2/07/1986.

Finalització de les obres de supressió del pas a nivell

Acte de celebració de la finalització de les obres de supressió del pas a nivell per sota de les vies del tren i d'inauguració del nou pas soterrat entre els barris de Santa Eulàlia i Sant Josep (abans conegut com la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell). Hi assisteixen totes les autoritats civils, religioses i polítiques. A la fotografia, es veu l'interior del nou túnel. Aquesta fotografia es troba en un àlbum que fou regalat a l'alcalde Ramon Solanich pels seus companys de consistori.

Treballadors i treballadores de CEBACSA (Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A.)

Treballadors i treballadores de CEBACSA (Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A.)

Festa Major

Grup d'hospitalencs i hospitalenques durant la Festa Major, possiblement sigui el pati del Casino del Centre.

Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial

Fotografia de grup del Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial (Casino del Centre). La fotografia està presa davant la porta d'entrada del Casino del Centre.

Quadre escènic del Centre Autonomista Republicà

Retrat de grup del Quadre escènic del Centre Autonomista Republicà. Tots ells caracteritzats per interpretar l'obra "L'Hereu escampa" de Santiago Rusiñol. La fotografia està presa al pati del Casino del Centre.

Orfeó Hospitalenc

L'Orfeó Hospitalent, primerament anomenat "Orfeó Dr. Robert", fou fundat l'any 1922. Imatge presa amb motiu de la Festa de la Senyera. D'esquerra a dreta: Lluís M. Millet i Pagès, Llorenç Carbonell, "Wilfredo" Brau, Maria Miret i Furné i Jaume Pujol. Lloc: pati del Casino del Centre.

Can Sumarro

Masia de Can Sumarro al carrer de Barcelona, 138-144. Es veu la porta principal i part de la façana de la casa amb els camps que l'envoltaven llaurats. A la part exterior de la casa, hi ha un grup de persones. Segons referències documentals, va ser construïda el 1580 i rehabilitada el 1985. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 79

Mercat de Can Vidalet

Mercat de Can Vidalet. A mà esquerra es veu el rètol que senyalitza la ubicació de l'Associació de veïns de Can Vidalet, de Pubilla Cases i de la Florida al carrer Amapola número 28. Es veu el carrer Amapolas cantonada amb el carrer Rosa de Alejandría.

Festival de cançó nadalenca

"IV Festival de Canciones Navideñas, 1970" celebrat al "Cine Victoria". Es veuen nens i nenes participant acompanyant al grup "Los cinco musicales"

Festa Major de la Torrassa

Cercavila de capgrossos i gegants durant la Festa Major al barri de la Torrassa.

Can Trinxet

Grup de treballadores i treballadors de la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, al pati de l'empresa. A la fila de dalt, la segona a mà esquerra, Isabel Parra Osorio, davant seu la primera a mà esquerra, Maria Dolores Osorio Carmona. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.

Autobús que feia la línia L'Hospitalet Centre-Santa Eulàlia

Fotografia de principis dels anys cinquanta. Autobús de l'empresa Oliveras que feia la linia Hospitalet centre-Sta. Eulàlia, acabat de remodelar, estacionat a la pl. Mossèn Homar. A l'esquerra, amb uniforme i gorra, hi ha el conductor del vehicle. Aquesta línia era molt utilitzada pels hospitalencs del centre perquè permetia anar a agafar la línia 1 del metro a Santa Eulàlia. Tenia parada davant del bar Serra de Santa Eulàlia. Era l'únic autubús amb el motor a dins i la gent l'anomenava "el xatu". Eren de color blau i aquest tipus d'autobús va funcionar fins a mitjans dels anys setanta, ja molt atrotinats. Al fons, al carrer Església podem veure un cavall tirant d'un carro i més al fons el turó de Can Serra.

Manifestació estatal a Madrid per demanar la sortida d'Espanya de l' OTAN

Manifestants amb una pancarta que té per lema: l'Hospitalet diu no a l'OTAN. La pancarta porta una senyera adherida.

Sopar d'afiliats i amics del PSUC al Restaurant Llobregat per la Campanya del No a la OTAN

Retrat de Pilar Massana, Jaume Botey i Florentino Nieto durant el sopar.

Montserrat Solanich visita als Reis d'Orient

Montserrat Solanich, filla de Ramon Solanich i Riera, amb els Reis d'Orient

Dinar de cap d'any dels treballadors de la fàbrica Corberó

Dinar de cap d'any dels treballadors de la fàbrica Corberó, al menjador de la fàbrica.

Cal Rosu

Masia de Cal Rosu amb tres membres de la família: els avis i la filla (o la jove). Les dones estan assegudes just davant del safareig i l'home dret al darrera

Manifestació contra l'atur

Manifestació contra l'atur. Delegació Unió Local L'H de CCOO, a l'Avinguda Masnou a finals de 1978. Les persones que encapçalen la manifestació: Tomás Martinez, Jaume Valls, Pep Ribas, Mercedes Roman, ?, ?.

Acte festiu "La cultura és un dret"

Acte festiu "La cultura és un dret". Imatge presa des del carrer Enginyer Moncunill enfocant el carrer Primavera amb les seves torres elèctriques d'alta tensió. A mà dreta, entarimat amb banda de música i concentració de veïns al seu voltant, amb decoració de globus. Penjada davant la primera torre elèctrica que es veu, una pancarta que posa "La cultura és un dret".